GÀLATES 1 i 2

El nostre objectiu no és fer una exposició de l’Epístola de Pau als Gàlates, sinó fer-hi una introducció general en el context de la descripció històrica que trobem en el llibre dels Fets dels Apòstols.

La raó bàsica per la qual Pau va escriure a les Esglésies de Galàcia

Podríem resumir la raó bàsica per la qual Pau va escriure a aquestes esglésies amb les paraules del versicle 6, del capítol 1: “M’admiro que us canvieu tan de pressa d’aquell que us va cridar en la gràcia del Crist a un evangeli diferent”. Són les primeres paraules de Pau, després de la salutació inicial, i revelen que el problema a Galàcia era greu, i que calia enfrontar-lo d’una manera clara i directa. Sembla que els judaïtzants ja havien arribat a aquelles noves esglésies, i que els seus ensenyaments estava a punt de portar a l’apostasia aquelles esglésies d’Àsia Menor. S’estava iniciant un procés de substitució de l’Evangeli que havia predicat Pau per un altre de diferent, fins i tot contrari a aquell, que estaven introduint els judaïtzants. Aquest canvi tan sobtat i ràpid havia deixat Pau “admirat”.
Per això, el primer que els recorda és en què consistia el veritable Evangeli. L’Evangeli del Crist (1:7) era l’Evangeli que Pau i els seus companys els havien anunciat al principi (1:8), i el que ells havien rebut com les bones notícies de la gràcia de Déu (1:9).
Tot seguit, coneixent l’argumentació dels qui estaven darrere de tot allò, fa un breu resum històric que confirma que l’Evangeli que ell els va predicar és l’únic Evangeli de Crist.
La primera cosa que els diu és que l’Evangeli que els havia predicat no era “conforme l’home” (1:11-12). Pau no l’havia rebut de cap home, ni li havia estat ensenyant enlloc. L’Evangeli del Crist li va estar revelat, en els seus aspectes bàsics per a salvació, quan anava camí a Damasc pel mateix Jesu-Crist ressuscitat (Ft 9:3-6), i amb més detall més tard, segurament en el temps que va passar a l’Aràbia (Ga 1:17).
En segon lloc els recorda que rebé la confirmació Apostòlica. La primera vegada, quan va passar quinze dies amb Pere a Jerusalem, tres anys després de la seva conversió, moment en què també s’entrevistà amb Jaume, el germà del Senyor (1:18-19). Més tard, catorze anys després, va tenir una reunió privada amb Jaume, Quefes i Joan a Jerusalem, on els exposà l’Evangeli que predicava entre els gentils, i ells no van trobar res que calgués corregir. Al contrari, van reconèixer que a ell li havia estat encomanat “l’evangeli de la incircumcisió”, i li van donar la mà dreta “en senyal de comunió” (2:1-10).
Si l’Evangeli que Pau els havia predicat, i que ells havien rebut, era l’Evangeli del Crist que havia rebut per revelació, i que Jaume, Quefes i Joan havien considerat com el mateix que ells havien rebut del Senyor, ¿què era aquest “evangeli” al qual les esglésies de Galàcia s’estaven canviant? D’entrada el defineix com “un evangeli diferent” (1:6). El mot grec “heteron”, vol dir que no és de la mateixa naturalesa, forma, classe, gènere, en un mot, que és diferent. Sembla que alguns defensaven que no era “diferent”, sinó senzillament “un altre”, d’allò, una variant correcta de l’Evangeli (1:7). Però ningú es pot inventar variants de l’Evangeli del Crist, ni el mateix Pau, ni els àngels del cel, en aquest cas aquest resta sota la maledicció de Déu (1:9).
Pau els mostra que cal ser molt acurat en això, i això ho indica quan descriu com va haver d’actuar a Antioquia amb Bernabé i Pere davant una conducta que podria induir a error: “me li vaig oposar obertament perquè era de blasmar” (2:11-21). I afegeix una síntesi sobre la justificació, en el versicles finals, així com les implicacions pràctiques d’una vida cocruficada amb Crist.