dimecres, 13 d’agost de 2008

EL LLIBRE DE L'ÈXODE

El mot Èxode vol dir sortida, i parla de la sortida del poble d’Israel d’Egipte.
És la continuació cronològica del llibre del Gènesi, on podem veure un home, Abraham, i una família, cridats i separats per ser instruments de Déu per a la benedicció del món. El llibre de l’Èxode ens presenta aquesta família esdevinguda poble, per continuar duent a terme la mateixa tasca.
Però aquest poble es troba esclau a Egipte, i cal que en primer lloc Déu l’alliberi, el rescati del poder que el té esclavitzat, i tot seguit que l’ensenyi i prepari per a ser, en paraules del Nou Testament, “un poble propi, zelós de bones obres” (Titus 2:14).
El tema del llibre podria ser “un poble separat”. La primera part ens presenta com aquest poble és rescatat (dels capítols 1 a 15); i es podria resumir en cinc paraules: el poble es troba en esclavitud, Déu proveeix un llibertador, aquest fa un requeriment a Faraó, el requeriment és confirmat per les plagues, i finalment són alliberats.
La segona part ens presenta com aquest poble va ser instruït (dels capítols 16 al 40). Aquesta instrucció Déu la duu a terme a través de les experiències que van viure al desert (capítols 15 a 18), després als peus de la muntanya de Sinaí per una visió de Déu (capítol 19), mitjançant una llei (capítols 20 a 24), per un culte simbòlic centrat en el Tabernacle (capítols 25 a 31, i 33 a 40), i, finalment, pel càstig dels rebels (capítol 32).