dimecres, 17 de setembre de 2008

1TESSALONICENCS 1:2-2:16

Recordant l’entrada de l’Evangeli a Tessalònica

Pau recorda, als creient de Tessalònica, la tasca que va dur a terme i com ells van respondre a l’Evangeli.
Pel que fa al comportament de Pau i dels seus companys, els recorda que van rebre l’Evangeli no solament de paraula, sinó també amb “poder i amb l’Esperit Sant i amb plena convicció” (1:5). Va ser alguna cosa més que una comunicació fidel de l’Evangeli, quelcom de fonamental, ja que Pau i els seus companys ho van fer plens de l’Esperit i de convicció. També van mostrar valentia, després d’haver estat ultratjats a Filips (2:2); van evidenciar uns cors nets (2:3-4); van fer palès que no cercaven cap benefici personal, ni econòmic ni honors (2:5-6). Van actuar d’una manera afectuosa i esforçada, fins a la fatiga física (2:7-9). Conclou, resumint la manera com es van comportar amb tres mots: santa, justa i irreprensible (2:10).
Pel que fa a la manera com ells, els tessalonicencs, van rebre l’Evangeli, Pau els ha de dir que el record el porta a donar gràcies a Déu sempre per ells (1:2). Els tessalonicencs van rebre la Paraula “enmig de molta tribulació”, però això no va impedir que gaudissin del “goig de l’Esperit Sant” (1:6), ni que la seva fe s’escampés per tot arreu (1:8). L’Apòstol resumeix l’entrada que l’Evangeli tingué entre ells amb els següents mots: “Com us vau convertir dels ídols a Déu, per servir el Déu viu i veritable, i esperar dels cels el seu Fill” (1:9-10). L’estada dels evangelistes havia estat molt curta, però van fer un bon treball i van veure uns resultats positius, com poques vegades veiem en l’actualitat.