dimecres, 17 de setembre de 2008

1TESSALONICENCS 2:17-3:13

Recordant com havia completat l’establiment de l’Església en la ciutat de Tessalònica

La sortida de Tessalònica va haver de fer-se depresa, i Pau no va poder deixar ben establerta l’Església d’aquella ciutat com acostumava. Més tard va provar de tornar diverses vegades per acabar de consolidar l’Església, perquè la glòria i el goig d’aquells homes de Déu era saber que els qui havien cregut romanien fidels i creixien en la gràcia, però Satanàs li ho va impedir (2:18).
Pau no ho podia suportar més, per això va resoldre enviar Timoteu, que havia passat més desapercebut a Tessalònica, a fi que reconegués la fe dels germans, i els afermés i encoratgés (3:1-5), quedant sols a Atenes. Timoteu va tornar amb bones notícies sobre la fe i l’amor dels tessalonicencs: estaven ferms en el Senyor; i això va consolar l’Apòstol (3:6-9).
Mentrestant, Pau continuava amb el seu ministeri intercessor a favor de l’Església, demanant a Déu de poder-los veure i completar les coses que mancaven a llur fe, i per llur creixement i sobreeiximent en amor: a fi que els seus cors fossin afermats irrepensibles en santedat davant Déu (3:10-13).
El punt de referència per a Pau era davant la presència de Déu, i el moment, la seva vinguda “amb tots els seus sants”. Les nocions escatològiques que van rebre aquells germans incorporaven elements eminentment pràctics (1:10 comp. 2:19; 3:13).