dimecres, 17 de setembre de 2008

2TESSALONICENCS 1:1-10

La vida espiritual dels tessalonicencs

Les notícies que Pau havia rebut sobre la vida espirituals dels tessalonicencs eren molt bones. Si en la primera carta va haver de dir que el record de la conversió d’ells li feia donar sempre gràcies a Déu per ells, ara tenia motius per donar sempre gràcies a Déu per com anava la seva vida espiritual. La fe d’ells creixia cada dia més i més, el seu amor cristià augmentava, i enmig de totes les persecucions i afliccions mostraven perseverança i fe ferma. Pau no pot més que mostrar la seva satisfacció davant les esglésies de Déu.
Volent ajudar-los enmig de les persecucions i afliccions que suportaven, ho contextualitza escatològicament, i els diu que la perseverança i la fe que mostraven evidenciava que patien pel regne de Déu, del qual eren considerats dignes; i que era just que Déu retribuís amb aflicció els qui els afligien, com el càstig que esperava als qui no coneixen Déu i als qui no obeeixen l’Evangeli. La “revelació del Senyor Jesús” té una vessat gloriosa, per als creients, i una altra de judici, per als incrèduls.
Pau pregava per tot allò que faria que el nom del Senyor fos glorificat en ells, i ells amb el Senyor.