2TESSALONICENCS 2:1-3:15

Una secció d’exhortació

Pau divideix les seves exhortacions als tessalonicencs en tres parts.
La primera exhortació la introdueix amb un “prec”. La qüestió de la vinguda del “dia del Crist” no estava clara a Tessalònica, i certes “notícies” que circulaven entre els creients els estaven sacsejant, torbant i fins i tot enganyant. Els rumors havien vingut de tres maneres: “Algunos estaban diciendo que Pablo había tenido una revelación sobrenatural que el Día del Senyor ya había comenzado… Otros, ya sea que desfiguraron un mensaje o lo inventaron, decían que Pablo había estado disertando sobre el tema y había proclamado que el Día del Señor ya estaba aquí… Aún otros habían evidentemente falsificado una carta como si fuera escrita por Pablo, en la cual se declaraba que el Día del Señor estaba presente” (Ryrie, p. 81). L’Apòstol indica que abans d’això havia de venir l’apostasia i la manifestació de l’Anticrist, i que una altra cosa era que en aquells moments ja estava actuant el misteri de la iniquitat.
La segona exhortació és que es mantinguessin ferms i retinguessin les “tradicions” apostòliques -una altra manera de referir-se a la doctrina.
La tercera exhortació té la força d’un manament declarat, i estableix com havien d’actuar davant els germans que no caminaven segons l’ensenyament apostòlic. La disciplina eclesiàstica ha de servir per corregir els errors de doctrina i de vida que afecten el testimoni de l’Evangeli. Aquesta s’ha d’aplicar a tot aquell que no camini segons l’ensenyament apostòlic (3:6, 13), i es descriu amb tres mots: aparteu-vos, assenyaleu-lo i no us associeu. El propòsit era que l’amonestació l’avergonyís (3:14-15), i calia tenir cura de no tractar-lo com un enemic, ja que era un germà. El cas és que alguns germans havien deixat de treballar, i dedicant-se a enredar per tot arreu, estaven creant problemes en l’Església, a més de ser una càrrega econòmica.
La triple pregària de Pau
Però no volem deixar de destacar tres coses que Pau demanava pels germans a Tessalònica. La primera, que el Senyor els consolés i afirmés en tota paraula i obra bona (2:16-17). La segona, que el Senyor dirigís els seus cors vers l’amor de Déu i vers la perseverança del Crist (3:5). I la tercera, que el Senyor els donés la pau en tot moment i de tota manera (3:16). Aquesta triple pregària no era res més que la concreció d’aquella pregària constant de què Pau els havia parlat als versicles 11 i 12 del primer capítol.