A punt d’acabar l’epístola, com ho evidencia quan diu “finalment”, hi ha dos fets que porten a Pau a no fer-ho: el problema dels judaïtzants, i les discrepàncies entre Evòdia i Síntica.
Fermesa davant els gossos (3:1-4:1)
Les paraules de Pau revelen que deu anys després de l’Assemblea de Jerusalem, els judaïtzants encara estaven vius i actius, és més, estaven arribant a Macedònia, o a punt de fer-ho. Eren paraules d’advertiment, amb les quals els exhortava a estar a l’aguait d’aquells impurs, tant dels seus ensenyament com de les seves pràctiques. L’argumentació que Pau dóna és doble:
- afirmant que ells eren la circumcisió, que era el senyal del pacte de Déu amb Israel, volia indicar que els cristians som el veritable poble de Déu en l’actual dispensació.
- posant-se ell mateix com a exemple, mostra la inutilitat de la religió jueva per a la salvació, evidencia que la vida cristiana és un camí de perfecció centrat en la persona de Crist, i descriu què significa caminar d’aquesta manera.
L’altra cosa que Pau no volia deixar de tractar era les discrepàncies existents entre Evòdia i Síntica, dues obreres de l’Església de Filips.
Pau exhorta a pensar el mateix d’una manera recurrent al llarg de l’epístola, ja que el mal que no fa l’heterodòxia entre aquells que es mantenen en l’ortodòxia doctrinal, ho pot fer la desunió entre els membres de l’església local, especialment si aquesta es produeix entre els germans i germanes amb més responsabilitat espiritual. El receptor primari d’aquesta carta, un dels supervisors o el mateix Epafrodit, les havia d’ajudar a resoldre aquest problema que hi havia entre elles, i que ja era de coneixement públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada